TOTES LES ENTRADES

dimecres, 26 de juliol del 2017

Amics per sempre. Direcció: Román Parrado. Guió: Roger Danès Morera, Alfred Pérez-Fargas, Román Parrado. Producció: Batabast/Lastor Media/Televisió de Catalunya

Amics per sempre és alguna cosa més que una comèdia divertida que evoca lesperit del 92. És una pel·lícula amb moments brillants que sota lembolcall de la commemoració dóna fe del profund canvi urbanístic i social que els Jocs Olímpics va representar per a Barcelona i els seus ciutadans.

Faig un breu repàs de tres dels moments estel·lars.

Música i sentiment

Lúltim chiringuito de la Barceloneta està a punt de ser enrunat  i lamo arruïnat i amb el matrimoni trencat, intenta salvar la relació amb la filla adolescent que vol marxar amb la mare. Per això sescarrassa a escriure una emotiva carta al Michel Jordan perquè, aprofitant lestada a Barcelona, vagi al seu restaurant i faci feliç la nena rebel que nés fan.  Langoixa creadora del pare sacompanya amb la música melodramàtica de Madama Batterfly: el paral·lelisme discordant dóna grandesa irònica al perdedor i fa somriure i reflexionar, alhora.

Delicat i punyent.

El valor de la paraula

Escena contraposada a lambient popular del chiringuito El Boquerón. Entrevista del matrimoni separat que es disputa la filla amb la mediadora argentina. Saló modernista amanerat de tan polit. La psicòloga fa una descripció àcida de cada un dels litigants. Al final ofereix el que està bevent amb parsimònia: —Quieren un matecito?

El clímax es trenca amb elegància.

 
La metàfora visual

 La imatge dels Jocs més arrelada a la memòria col·lectiva és la de larquer apuntant al pebeter. Va ser aquella fletxa la que realment encengué la flama olímpica? O el tir es va torçar i un mecanisme va assegurar lèxit de lespectacle?

A Amics per sempre hi ha una bona alternativa: la fletxa encesa no fa diana i va a petar sobre el cotxe de l amo de El Boquerón on hi ha la figura de cartró pedra dun seitó que sembla inspirat en la gamba de Mariscal i que queda reduït a cendres.  Tal com va quedar el món urbanístic i social de la Barcelona —sobretot de la Barceloneta— del segle XX.

Genial!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada