TOTES LES ENTRADES

dimecres, 6 de juliol del 2016

Rosa Maria Arrazola (2016) Nero nero nas. Valls: Quorum llibres. Dibuixos Biel Jou Arrazola

Quan era nena i em quedava a casa els avis preguntava sovint:

—On és la mare?

I l'àvia sempre em contestava:

—Un gos la duia a la boca.

Aquella resposta em deixava muda i plorosa. Ara sé que plena d'angoixa.

Neru neru nas s'enfronta a les angoixes maternals i filials i les asserena.

Tots els infants néixen com:

"un lliri blanc
en un toll de platja."

Són con el Biel que porta el nom d'algun: ˝trosset suau d'aquell que va ser arcàngel."

Aquest nen sempre recordarà "que la vida és plena de tobogans" i que si ens passem un semàfor en vermell:

" ... si t'enxampa el dimoni vell
pot escanyar-te tots els anhels."



Segur que també haurà entès que l'amor:

"no són els cromos de Pokemon
ni aquests cent euros que m'han costat les vambes."

Y aquest nen, que som tots, sabrà que per sempre tindrà la companyia de les cançons de la seva infantesa i de la mare que és:

"la lluna blanca de la confiança en la negra nit."

Quan en Biel sigui un home que haurà baixat de cara pels tobogans de la vida, cantarà als seus fills amb una certa melangia però amb el somriure als llavis:

Si tu te'n vas

neru, neru, nas.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada