diumenge, 10 d’abril de 2016

R. J. Palacio (2012), Wonder. Barcelona: La Campana. Traducció d'Imma Falcó



Novel·la d'aprenentatge que aconsegueix tractar amb delicadesa i realisme el tema de l'assetjament escolar.

Wonder evoluciona des de deixar-se una cueta com un Padawan, a tallar-se els cabells i portar corbata. L'exterior ens demostra el gran canvi interior i tot el que ha guanyat en seguretat en ell mateix.



No podem triar la cara que tenim, ens toca en una mena de loteria. Les coses són com són, però algunes es poden canviar. En Wonder, els seus pares i els seus amics ho aconsegueixen.

Sovintegen les bromes, els jocs de paraules i l'ús de llenguatge figurat com "ser la pera" "amagar el cap sota l'ala", que no embafen.

Més creatives són les imatges que serveixen per, poc a poc, descriure les orelles del protagonista: "orelletes de coliflor" i  "orelles com trossos de massa de pizza aixafada".

Les comparacions amb personatges literaris y del cinema també funcionen: Des d'Eté fins al Gol·lum, passant per Àlien.




N'hi ha de més complexes per explicar aspectes de la vida, de la personalitat i sensacions:

"les noies de dalt de tot de la cadena alimentària"
"pensaments més lleugers que suavitzen la tensió, com una tercera una mica baixa en un acord major."
"sons lluminosos".

La màgia de la narració s'aconsegueix utilitzant amb prudència recursos variats. El joc de perspectives és molt interessant i gens artificiós. Tot està subordinat a aconseguir el difícil equilibri de la delicada senzillesa. Ho aconsegueix.

"... l'univers al final sap trobar l'equilibri. L'univers no deixa cap dels seus ocells desemparat." P- 275.