Quatre dones y tres homes sopen en una sala del
Museu Arqueològic i rememoren el passat. Es van construint com a personatges
amb clarobscurs que sustenten la intriga fins que un gir inesperat els
transforma en persones: Tasio, Cristina, Rai, Sonia, Eugènia, Kathy i Toni. Ara
són ells, els actors que expliquen el procés de creació de la representació.
On és la veritat?
Quan tornen a la ficció, si és que n'han sortit,
ja no són personatges, tampoc actors: són símbols.
Símbols d'una ambiciosa al·legoria que dóna
sentit al sopar que, com en una cerimònia sagrada, els ha reunit, potser per
tornar al bressol de la nostra civilització a Çatalhöyuk i començar de nou.
 |
| Reconstrucció d'una pintura mural de Çatalhöyuk |
Ells són els escollits per un deus ex machina o, millor dit, una dea mare.
Ells són els cridats a refer la humanitat amb un lema de Gramsci: "Instruïu-vos,
perquè necessitarem de la vostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè
necessitarem el vostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la
vostra força."
 |
| Dea mare de Çatalhöyuk 6000 aC |
Teatre compromès, teatre interpretat amb
naturalitat, emoció i força, teatre que posa la pell de gallina, teatre valent
que trenca estereotips, teatre "bajo la arena" com diria Lorca.
Al·leluia! Teatre de veritat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada