 |
| La mare viu en la transparència de l'aigua, en la brillantor de les ulleres i en la silueta de la rosa |
Deixem empremta en els llocs i en els objectes? Tenen les coses un aura que només la pot captar una sensibilitat particular? Estic convençuda que la resposta és afirmativa. La mirada de Elisa Murcia-Artengo desvetlla aquestes empremtes i aquestes aures i les reflecteix amb una tècnica depurada en las seves fotografies.
Em van impactar les imatges i la manera de disposar-les a la recent exposició a la Galeria Trama de la Sala Parés:
 |
| La simbologia |
 |
| La imatge onírica |
Després he gaudit de la seu lloc web http://elisamurciaartengo.es/
Amb sèries com la sinestèsica "Est-ce qu'on écoute ce qu'on regarde" on els sentits es barregen per evocar una solitud sonora.
 |
| Simfonia de pintures |
O la paradoxal: "La chanson muette" on les hores del rellotge estan substituïdes per silencioses imatges que canten per dins.
Colpeix l'ús del buit i dels reflexos.
Siguin realistes.
O suggereixin l'abstracció.
Elisa Murcia-Artengo teixeix records i mirades. Crea un text, un teixit, un món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada