 |
| Paolo Uccello, Sant Jordi, el drac i la donzella. S. XV |
Recrear la llegenda de Sant Jordi és un repte al qual Manel Bonany
s'enfronta amb coratge, rica documentació i les eines d'escriptor ben esmolades.
Com tinc per costum, m'ocuparé de l'estil de les imatges i símbols que
tenen un paper important per evocar tota la sordidesa i la màgia del món romà
en una vil.la del sud de Tàrraco, el segle IV de la nostra era.
Comencem pel potent simbolisme que arrossega el tema de la Bella i la Bèstia
que aquí es converteix en el drac i la tendre Úlpia.
El drac, o potser cocodril, és la dea mare terra que se sent atacada per
l'acció dels éssers humans, la por, l'invasor que no deixa aprofitar la riquesa
de la mina de sal. Però, alhora també, la Roma que està a punt de deixar de ser
imperial: "morta la Bèstia el món va ser cristià" (P. 288)
De tota manera, alerta, l'ou de la Bèstia, rodó com el crani d'un
infant, pot fer tornar a començar un altre cercle, un altre variant d'aquest
tema etern que va des d' Eros i Psique a l'última revisió de King Kong.
 |
| Fotograma de la pel·licula King Kong (2005) dirigida per Peter Jackson. La Bella és Naomi Wats |
El personatge d'Úlpia la donzella -dues vegades donzella- ens porta sorpreses perquè, té coneixements secrets relacionats amb la mare terra i, com a tal, és com un brot ben arrelat. Seguint l'analogia, el seu amic i amant Niger és arrancat del cos d'Úlpia "en el qual havia arrelat com un cep a la terra." (P. 146). La cadena d'imatges continua quan els pares de la noia afirmen a un pretendent que: "a la seva filla no l'havia empeltat cap home". P. 176.
Altres imatges suggeridores són aquelles en que s'utilitzen les parts
del cos humà. Així, la cova és el ventre de la mare terra i la barca dels
innocents, sacrificats a la Bèstia, el melic del llac. La natura queda humanitzada
i els personatges convertits en vegetals o en animals.
La introducció del primer capítol ens dóna el to de la novel·la i
anuncia que no hi faltarà sang i fetge. La carn de l'esclau ha estat tan
massacrada que el mal tracte "li va solcar la pell any rere any,
marcant-lo com els anells radials marquen l'edat dels arbres antics." El drac endrapa l'esclau que sent "el soroll interior de la bèstia, el
mecanisme dels músculs en tensió, els budells removent-se com serps impacients
dins el déu monstruós."(P.13) Al final, la carn esqueixada de l'esclau
anònim és fondrà amb el ventre de la terra.
Cada capítol va precedit d'una introducció que té una relació, diem-ne
poètica, amb el text que la segueix. En
destaco la introducció al capítol VIII, a partir el qual la novel·la agafa els
seus millors moments, i consisteix en un fragment de Plini el vell on apareix
documentada la creença que la menstruació de la dona la torna impura i tòxica.
"Allò que quedi prop d'una dona en aquest estat es tornarà agre,
les llavors que ella toqui esdevindran estèrils, els empelts es pansiran, les
plantes del jardí es ressecaran, i el fruit de l'arbre sota el qual ella segui
caurà." (P. 125)
Doncs bé, aquesta perversa simbologia de la sang femenina serà,
paradoxalment, utilitzada per Úlpia al seu favor, en un món on les dones són
com saliva sobre la sorra.
Bonany cuida els detalls, aconsegueix que siguin coherents amb el
contingut i, alhora, revifa els anys i les vides que "sota els peus hi tenim enterrats".
 |
| Mosaic amb paó (S. II-III d.C.) Museu Arqueològic de Tarragona |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada