dimarts, 6 de gener de 2015

Anna Maria Villalonga (2014), La dona de gris. Barcelona: Llibres del Delicte


No parlaré de com es devora la novel·la, ni de les imatges de cinema que ens surten al pas entre les lletres negres. Parlaré de l'evolució de l'anònim protagonista i de com el mirall reflecteix la novel·la negra fent-la meta-novel·la; un joc literari ben divertit.
La vida del protagonista sense nom, podria ser l'home de gris, és un miratge perquè viu en una realitat paral·lela i no pot suportar "l'agressió del displicent mirall". Ha de fer alguna cosa i decideix crear-se un personatge potent i misteriós: un heroi, així com don Quijote es crea el personatge de cavaller. Aleshores, una dona de gris, la Glòria, li canvia la vida.
Just quan començo a preguntar-me quan morirà algú: "La pau dominical es va esfondrar, partida en trossos." I, tot seguit, un terme em fa tornar a evocar el joc de miralls: el correlat objectiu, l'element que en reflecteix un altre. De cop, visualitzo una imatge: la coberta, amb aquell gat d'ulls penetrants i brillats, de Dinámica de la poesía on Joan Ferraté utilitzava el terme de T. S. Elliot.
El protagonista fins ara lector passiu, comença a convertir-se en escriptor i en detectiu de la vida de la Glòria i de la seva: les vides grises. Però, atenció, que res és el que sembla.
La novel·la, com en un joc de miralls, acaba com moltes comencen, amb una mort que també és correlat o símbol i que ens fa saber que el protagonista ja no és ni un nyicris ni un pallasso, sinó un heroi misteriós, "com una ombra projectada en un mur", com un heroi que fa justícia.
L'última cosa que escriu un 24 de desembre aquest detectiu escriptor és com una nadala poètica: un llistat de les coses que importen i que han actuat com correlats objectius que l'han portat a l'acció. Potser ha aconseguit el somni d'assolir la seva realitat més profunda "sense trencar el mirall". Potser es compra un bolígraf nou per esbrinar i escriure un altre cas...
Em conforta l'eufòria que sent el protagonista i tanco el llibre amb un somriure.