dimarts, 30 de desembre de 2014

Pere Martí i Bertran (2014) Endevinalles per a tothom. Barcelona: Baula

Aquest recull parteix d'una bona fórmula:
Endevinalla = convergència entre ritme i metàfora.
A partir d'aquesta declaració d'intencions, les endevinalles de Pere Martí fan convergir el ritme, la metàfora, els jocs de paraules i les experiències de la vida quotidiana.
Tots aquests mecanismes s'activen en una endevinalla llarga com aquesta:

Començo amb ema
i acabo amb a.
Rimo amb calenta,
però són fresca
com una rosa.
Sóc una mata
que mai no mata
sinó que cura
i que perfuma.
Vaig bé amb el te,
no amb el cafè.
Les metàfores lexicalitzades o adormides, és a dir les que utilitzem sense adonar-nos-en, són les més freqüents. El poder de l'endevinalla les desperta i dóna vida com en el cas de la dedicada als pirates reals i informàtics.
Entre les creatives destaca: 

...una eina humil 
de tota cosidora 

que 

Podria ser campana
de minairons
o habitacle de fada.

Edward Robert Hughes 

El poder d'evocació del so de les paraules és ben utilitzat i així el bressol, bressola com l'onada la barca a la mar.

SEBASTIÁN HERNÁNDEZ MORONTA
Per altra banda,  tot jugant amb la paraula mentor, preceptor o mestre, ens adonem que porta dins seu or, una mena d'or que és un tresor que mai canvia de valor, ni es pot perdre o fer-se malbé: el coneixement.
M'he quedat amb la música i no he pogut resistir de concloure així:
Són 107 enigmes
per jugar a endevinar,
per l'enginy despertar
i dels mots fer enamorar.



dissabte, 13 de desembre de 2014

Inauguració de la Biblioteca de Can Manyer a Vilassar de Dalt


video

La llum blava de capvespre de finals de tardor encara retalla les finestres de l'antiga nau, quan entrem a la nova Biblioteca després dels discursos. La mateixa claror que acompanyava el treball del torn de tarda, quan la remor dels telers omplia els carrers.
Avui creuen, altre cop, la porta de Can Manyer molts homes i dones que hi han treballat, com la Paquita o l'Oriol,  amb il·lusió de veure'n la transformació. Ara la llum és neta de pols,  el trencaclosques de rajoles hidràuliques del primer pis sembla una estora polida i les antigues màquines són monuments a l'esforç del passat.


Presideix la dama que estava amagada al puzle de rajoles i llueix, enlairada, com una joia. La Dama de Barcelona, em sembla una Mercè o una Laia laica que beneeix les arts i els oficis que fan possible els llibres, la música, el cinema, en fi,  la cultura que ara té aquí la seva llar.

A Vilassar, avui estem d'enhorabona perquè, a partir d'ara, a Can Manyer es faran teixits de paraules.


No altra cosa és un text, que un teixit de mots.


dimarts, 9 de desembre de 2014

Metàfores visuals 18. Fina Miralles, Nadala de la Fundació Miró

L'artista diposita el nen Jesús de la nostra infantesa, segur que fins i tot hem besat els peus o la maneta d'una imatge com aquesta, damunt d'un feix de palla, rodó com una hòstia. Aquest nen, ja no és només Jesús, és l'inici de la vida que cova dins el pessebre, esperant la renaixença: és l'esperança.

Em commou. 

Com quan fa art amb el cos, ben arrelada a terra.



Com quan assistim a la metamorfosi en energia verda que revifa.


Com quan sentim el crit ofegat de dona assetjada.
Art conceptual impactant.