Benvolguda
Èlia, de les terres de l'Ebre on les fotografies poden fer olor de "sol
tebi i de secanella".
Sóc la
Candela, de les terres castelleres de Valls que poden fer olor d'almesc. T'escric amb la confiança que em dóna
que les dues siguem personatges sortits d'una novel·la i amb la sensació que et
conec de tota la vida. Jo també vaig passar una crisi semblant a la teva,
encara que sóc una mica més gran, també m'he hagut de reinventar i em vaig
passar un any: "per apedaçar la vida amb força, equilibri, valor i
seny."
El que
m'ha fet escriure't, però, ha estat el sentir-te parlar d'aquesta manera tan
viva i amb paraules gairebé oblidades que obren la porta d'un món propi que
també és una mica meu. M'agrada quan preguntes què és "fer
catufols" o quan et diuen "espavil".
Admiro
la teva facilitat per buscar imatges expressives com quan la pell del conill
que espellava la padrina "quedava a l'inrevés, com una placenta
abandonada al damunt del marbre." O la idea de príncep blau de quan eres
xiqueta: "...érem unes princeses del pa torrat que havíem vingut a la
Terra per trobar un home que ens fes la declaració de la renda mentre ens
recitava Baudelaire." P. 28. Si el trobes alguna vegada avisa, serà un fet
històric.
El punt
d'ironia et permet tenir perspectiva i això s'ha de celebrar com quan opines
que has trobat la comparació justa la fusta: "Em sento com si hagués
dormit comprimida per set voltes de corda: No està malament la metàfora, per
acabar l'any." Tu si
que tens "salero", nena!
També
sóc donada, com tu, a fer anar molt la capsa de música del pensament, encara
que jo ho faig a la meva habitació o, com a molt, sortint al balcó i no m'estic
hores passant fred i fumant al vell corral del costat de casa teva.
No sóc
pagesa, encara que també penso que la terra més neteja que no pas embruta i, si
algun dia ens trobéssim, m'agradaria ensenyar-te la masia i que parlessis amb
la meva filla Dela, que ha estudiat arquitectura i es troba amb tots els
problemes que bé coneixes.
Èlia, seria per a mi un plaer, tenir-te com amiga al país de les paraules. Candela
Baldrich Freixes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada