TOTES LES ENTRADES

diumenge, 31 d’agost del 2014

Elena Ferrante, Un mal nombre. Barcelona: Lumen


Juventud llena de literatura que corre paralela a lo largo de las vidas de las dos amigas. Vidas enredadas en el barrio como una madeja descuidada.

El fermento de la escritura de Lena serán los ocho cuadernos o diarios  de Lina, la amiga estupenda, que ahora se está forjando un mal nombre, y que continúa impulsando el crecimiento personal de Lena. Aunque se burle de su tono y vocabulario cuando habla con sus amigos intelectuales, aunque la acuse de renegar de sus orígenes, Lina la envidia y desea volver al estado de gracia que conlleva la creación artística:

"... gran parte del placer de aquellos días provenía (...) de la capacidad que tuvimos de elevarnos por encima de nosotras mismas, de aislarnos en la realización pura y simple de aquella especie de síntesis visual." P. 123.

Por esto, ambas buscan en Nino Sarratore, "un arcángel sin anunciaciones" el complemento que les falta. Intelectual a la vieja usanza, artista que arrastra sus contradicciones, buen orador y crítico social.

"Saqueadores –los definió Nino en un crescendo–, devastadores, sanguijuelas, personas que se embolsan maletines de dinero y no pagan impuestos: constructores, abogados de constructores, camorristas, monárquicos-fascistas y democristianos que se comportan como si el cemento se amasara en el cielo, y Dios mismo, con una paleta enorme, lo lanzara en bloques sobre las colinas, sobre las costas." P. 211

Pero, Lena se pregunta cómo lograr superar el vacío educacional y social que la separa incluso de su antiguo vecino Nino. Para saltar esa frontera no es suficiente su excelente currículum académico y sólo lo logrará escribiendo, volviendo al mensaje del libro de Louisa M. Alcott Mujercitas. Entendiendo la literatura como una especie de terapia personal y social, pero sin olvidar el lenguaje forjado y pulido con el hábito y unido a una gran fuerza interior.

"una fuerza oscura, agazapada en la vida de la protagonista, un ente con la capacidad de soldarle el mundo a su alrededor, con los colores de la llama del soplete..." P. 473.

Esta fuerza la tienen las novelas de Ferrante, sea quien sea. Esta fuerza nos hace estar esperando la continuación de esta tetralogía.

dimecres, 27 d’agost del 2014

Metàfores visuals 17: Jean François Rauzier. Edificis


La primera hiper fotografia de Rauzier que em va captivar la mirada va ser la d'aquest bloc que m'evoca la part del darrere de la casa de veïns on vaig passar la infantesa i la joventut al carrer Hospital de Barcelona. És la casa rusc on les vides s'entortolliguen. Podria ser una torre de Babel, però prefereixo pensar que les robes esteses són banderes de quotidianitat i cada finestra és un ull que ens mira i planta cara al destí. L'home del bombí sembla aclaparat davant la torre d'humanitat que representa.



L'esteticisme triomfa en la sèrie dedicada a Barcelona, potser en excés. Les formes artístiques evoquen entorns naturals sumptuosos, així l'entrada de La Pedrera es transforma en un jardí-cova amb llac inclòs mentre Santa Maria del Mar es fon amb la Catedral per convertir-se en un bosc de gràcils columnes.



 Però les cases dels morts són l'antítesi del rusc de vida inicial, només que ara les parpelles de les finestres estan tancades per sempre sota un cel gris.



diumenge, 24 d’agost del 2014

Andrea Camilleri (2014) El joc dels miralls. Barcelona: Edicions 62 (El balancí)

Sempre he gaudit de les aventures del comissari Montalbano, encara que aquesta m'ha costat d'empassar.

Ja en tenia prou d'erotisme reprimit i de discussions amb la novia eterna, menjars exquisits i disbarats de Catarella. L'evocació de l'ambient sicilià tampoc m'ha fet el pes, tot i que la casa del comissari a Marianella apareix situada prop de la Scala dei Turqui, de digne record.



Això sí, la prosa àgil i digna de Camilleri, utilitza la metàfora amb sàvia mesura i dóna la clau de la novel.la: El joc de miralls.

"Una vegada vaig veure una pel·lícula d'Orson Welles en què hi havia una escena que passava dins d'una habitació que totes les parets eren miralls i així la gent no sabien on paraven, es desorientaven i es pensaven que estaven parlant amb la persona que tenien a darrera. Doncs em fa l'efecte que ara ens volen fer la mateixa, arrossegar-nos a una habitació feta de miralls." P. 54.


Orson Welles, el mag dels miralls, no és anomenat en va.




dissabte, 23 d’agost del 2014

Andrea Camilleri (2014) Un sábado con los amigos. Barcelona: Salamandra


Camilleri usa poco la metáfora pero cuando lo hace acostumbra a marcar el tono e incluso la  forma del relato, como ocurre en este relato breve, pero intenso.

Estamos ante un mosaico de vivencias que van creando un clima de tensión hasta el momento en que los personajes se reúnen un sábado por la noche y la situación llega a un clímax trágico.

"Es como cuando cae al suelo un termómetro y el mercurio, que dentro parecía compacto, se divide en varias bolitas que ruedan en todas direcciones. " P. 141.

Así con estos fragmentos de historias que, cual bolitas de mercurio, el potente narrador dispersa y reúne en un magistral friso teatral.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Xavier Bosch (2014), Eufòria. Barcelona: Proa

Dues trames es barregen sense acabar-se d'integrar garantint acció a dojo: el macro projecte d'Historyland amb les corrupteles polítiques-immobiliàries de trista actualitat; i, la no menys mediàtica, sobre la relliscosa publicitat-suborn de les industries farmacèutiques.

Lectura fàcil d'un thriller d'estar per casa amb un final poc aconseguit que rebaixa el to crític.

Afortunadament, aquí i allà apareixen imatges com llampecs que il·luminen el text, com la visió d'un racó poc turístic de Barcelona:

"... a Can Pineda de Sant Joan de Malta, a tocar del nus de les Glòries, en un colze de la ciutat que encara no ha triat si vol ser col·lecció d'arquitectura colorista o notari de la modèstia del passat. Mentre ho decidia, una autopista de sis carrils el va travessar pel mig." P. 53.

O quan retrata una avorrida quotidianitat:


"Era una relació de patata i mongeta tendre, com els seus sopars." P. 79.


Bon profit!