TOTES LES ENTRADES

dissabte, 29 de març del 2014

Lope de Vega, El Caballero de Olmedo. Dirección Lluís Pasqual . Kompanyia del Teatre Lliure y Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. Adaptación de la versión de Francisco Rico. Teatre Lliure 27/03/2014


¡O Fabia, o retrato, o copia
de cuanto naturaleza
puso en ingenio mortal!

Fabia-Rosa Maria Sardà es tanto la mediadora entre el espectáculo y el público, como la alcahueta que mueve magistralmente las manos para tejer el destino de los amantes que ya ha sentenciado la canción.

Que de noche le mataron
al caballero,
la gala de Medina,
la flor de Olmedo.

La magia se instala en la escena con la canción tradicional que dio origen al texto. La música no abandonará la representación: retumbar de tambores, ulular del viento, notas agudas que cascabelean, el tango... Su ritmo alterna con la vibrante palabra poética de Lope que los actores mastican y escupen con brío.

Se crea una corriente magnética de vida y arte que absorbe al espectador y le hace aplaudir a rabiar. Espectáculo en estado puro que, quizás de algún modo, recrea el de las corralas.

Me dejo llevar por el entusiasmo colectivo, aunque el fácil recurso del gracioso andaluz se me atragante y el tablao flamenco del escenario me rechine cada vez que se mencionan las vallisoletanas villas de Olmedo y Medina del Campo.




¿Dónde está el decoro que me enseñó el maestro Francisco Rico, también antiguo profesor de Lluís Pasqual?

dilluns, 24 de març del 2014

Joël Dicker (2013), La veritat sobre el cas Harry Quebert. Barcelona: La Campana

El lema del protagonista podria ser la dita "Més val ser cap de sardina que cua de lluç". Em pregunto si l'autor no l'ha fet també seu amb conya sorneguera de jove promesa capaç de bastir una enginyosa novel·la que parodia les claus de l'èxit editorial.

El poc popular joc del lacrosse es converteix en la llançadora mediàtica del jove al qual aviat coneixerem con el Fantàstic i que, també, escollirà Universitat amb el mateix criteri:
 
Potser segueix el consell d'Horaci: escollir el tema d'acord amb les pròpies forces


"Els taulers d'honor de Burrows em semblaven molt més assequibles. El Fantàstic no es volia cremar les ales. El Fantàstic volia continuar sent el Fantàstic. Burrows era perfecte: un campus modest on tindria la certesa de brillar." P. 61.

L'estil és pla i només quan es parla de literatura apareix alguna imatge, no gaire original. L'analogia preferida és la que equipara escriure amb un combat de boxa.

"Això d'escriure s'assembla molt a boxejar. Et poses en posició de guàrdia, decideixes que et llences a la batalla, alces els punys i t'abraones sobre l'adversari. Doncs un llibre és si fa no fa el mateix. Un llibre és una batalla." P. 167.

Un combat per aconseguir ser qui s'emporti el major nombre de lectors embolicant fora límits la troca i enviant una mínima versemblança a passeig. Tot i així, la capacitat de no fer parar la acció, l'enginy i la paròdia irònica han fet que el text m'atrapés.

El consell final del mestre és definitiu: 

"Un bon llibre, Marcus, és un llibre que et sap greu que s'acabi." P. 677. 

En el meu cas, tipa de veure com es treia conills del barret de mag, tenia pressa.




dimecres, 19 de març del 2014

Montserrat Morera Escarré (2008), Perfum d'almesc. Club de Lectura Biblioteca Pau Piferrer

La imatge més potent de la novel·la és la que em va portar a escriure: el forat que ocupava la principal plaça de Valls on s'estava construint un aparcament soterrat i on, temps era temps, hi havia el castell on fa 600 anys hi va viure Elionor de Prades.


Aquesta arcada és tot el que queda de l'antic castell

"... forat de terra remoguda que, com una ferida gangrenada, creix sense aturador, emportant-se l'epidermis i la dermis de la fesomia de la plaça." P. 9.

Aquesta visió es converteix en un motiu recurrent que reflecteix l'estat d'ànim de la protagonista.

"Contempla el forat com si estigués a la punta d'un precipici i sent una mena de mareig al pensar el que podria dir aquella desdentegada, si deixés parlar les veus del passat." P. 13.


I també, és com un túnel que comunica amb les veus del passat que la Candela vol traduir i donar sentit ara i aquí.

"Voldria interpretar en el sentit de traduir, es conformaria amb això, amb ser, per dir-ho en una paraula medieval: torsimany, el que serveix d'intèrpret (...) anar traduint amb seny, anar trencant paisatges i descobrir-ne de nous sens perdre el seus 21 grams d'identitat." P. 82.

En un principi la novel.la es titulava Torsimany, posant l'èmfasi en la curiositat intel·lectual que té la protagonista junt amb la pulsió per recuperar la història de la vida quotidiana dels escenaris de la seva vida. Vam preferir ressaltar el món de les sensacions i dels sentiments i va quedar com Perfum d'almesc, però em continua semblant essencial aquest afany de donar sentit al caos que ens envolta. El quadre de Magritte L'entrellat dels camps és una mena d'al·legoria d'aquest desig d'interpretar la realitat.

L'entrellat dels camps em semblava la portada ideal de la novel·la

La figura de la Reina Elionor, serà un contrapunt de la de la Candela  i la seva trajectòria vital és el fil conductor de la part de la part recreació històrica. La fortalesa de la senyora de Valls fa que sovint se la identifiqui amb el falcó i l'àliga 

L'àliga actual de Valls
Aquest clot al mig de la ciutat va tancant-se mentre la protagonista supera una crisi de maduresa i poc a poc canvia fent-se més valenta i més lliure: el perfum d'almesc serà el símbol d'aquesta nova vida.

"... abans feies una olor i, ara, en fas una altra. Només cal entrar en aquesta habitació i sentir el perfum dolç, embriagador i alhora fres que des de fa un temps és el teu. " P. 211.

El renaixement de la protagonista té un punt d'inflexió en un lloc amb una força magnètica capaç d'aniquilar els foscos pressentiments que provoca el forat de la construcció de l'aparcament: Petra tou Romíou, el lloc on es situa el naixement d'Afrodita a Xipre.


"Petra tou Romíou. A la Candela li sembla que aquest nom es mastegui, s'empassi, es digereixi i que, un cop a l'estómac, s'eixampli i ressoni pels budells..." P. 175.


"En aquesta cala, a primera hora del matí, la mar és un espill ultramar fistonejat de blonda blanca com un gelat de nata; el cel té un color turquesa clar i a la sorra daurada només hi ha marcades les petjades de les gavines." P. 175.

Em va sortir una obra amable amb història d'amor inclosa. Ara, gairebé vuit anys després, em pregunto com s'hauria desenvolupat la vida dels personatges que va quedar tallada el dia de Firagost de l'any 2006 i em sembla que deuen haver sentit el pes de la crisi que els ha minat l'esperança. També em pregunto si la nova plaça del Pati continua sent el cor de la ciutat. I em contesto que potser no, perquè el barri antic està depauperat i els comerços i les famílies arrelades a Valls marxen cap altres barris més moderns; només en ocasions assenyalades la plaça és el verdader centre de la vida ciutadana actual. 

Ara no puc ser optimista, el teixit social s'està trencant i crec que caldria una actuació municipal potent per recobrar la identitat d'aquest espai emblemàtic.



dilluns, 17 de març del 2014

"Llegir per sentir" fa vint anys. Miracles de la radio.

       
                                   
Llegir per sentir, programa de literatura infantil i juvenil de Ràdio Vilafranca, commemora el vintè aniversari amb un seguit d’actes literaris. Al llarg de vint anys, un cop per setmana, un autor, il·lustrador o traductor (més excepcionalment el director de la col×lecció o l'editor) de literatura infantil i juvenil ha estat, i és,  entrevistat arran d'una obra seva recent. Durant uns 20 minuts, en Josep M. Soler i l'entrevistat conversen sobre el llibre en concret, sobre la seva obra en general i, de vegades, sobre aspectes diversos relacionats amb la literatura infantil i juvenil. Quatre vegades l'any (inici de curs, Nadal, sant Jordi i final de curs) el coordinador del programa, en Pere Martí i Bertran, hi fa de convidat i parla de novetats, presenta les editorials que hi passaran al llarg d’aquell trimestre...

Moltes felicitats!
              

PROGRAMA D’ACTIVITATS PREVISTES PER A LA COMMEMORACIÓ DELS 20 ANYS DEL PROGRAMA LLEGIR PER SENIR DURANT L’ANY 2014
ACTES A LA BIBLIOTECA TORRAS I BAGES:

Un acte trimestral adreçat a la canalla, que es farà a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta d’algun contacontes o d’algun autor que explicaria algun dels seus contes o d’algun il·lustrador  que faria un taller…
Dies reservats a la biblioteca Torras i Bages:
Dissabte 12 d’abril, a les 11 del matí: taller d’il·lustració d’homenatge a la Maria Rius. Han confirmat l’assistència: Eva Sans, Anna Mongay, Lluís Masachs i Mercè Galí. Acte complementari de l’exposició que sobre la seva obra, i precisament titulada “Il·lustrar per llegir”, es podrà veure durant tot el mes d’abril a la Biblioteca Torras i Bages i al Claustre de Sant Francesc.
Dissabte 14 de juny:  Expliquem i presentem un conte.
Dissabte 11 d’octubre: Expliquem i presentem un conte .

TARDA A L’AGRÍCOL:

TARDA dedicada als mitjans de comunicació i la literatura infantil i juvenil: “Mitjans de comunicació i LIJ”. Es farà a l’Agrícol el dissabte 29 de març a la tarda.  L’estructura serà la següent:
17 h  Inauguració de la matinal a càrrec de (per determinar)[1]
17-18 h Ponència “La LIJ a les ràdios (escolars, de proximitat i nacionals)” a càrrec de Pere Martí i Bertran
18-18’30 h Descans / berenar
18’30-20 h Taula rodona i debat, amb els participants següents:
Josep M. Soler (moderador)
Sílvia Cantos (Bibliotecària i conductores de diversos programes radiofònics...)
Andreu Sotorra
 Lluís Llort (El Punt/Avui)
Elisenda Roca
Trinitat Gilbert  (Diari Ara)
20’15 h Cloenda de la matinal a càrrec de  (per determinar)[2]
A partir de la matinal es farà un monogràfic de la revista literària “Lletres al Passatge”, que s’encartarà al setmanari El 3 de Vuit per l’abril.

DINAR (ANTIC SOPAR TERTÚLIA):

Dinar per commemorar els vint anys del programa. Es farà a les Bodegues Torres i a part del dinar hi haurà una visita a les Bodegues i un tast de vins. Com sempre autors, editorials..., es pagaran el seu menú, que en aquest cas hem acordat amb Torres que no superaria els 30 euros, IVA inclòs. Només caldria preveure els dinars de premsa.
Serà el DIMECRES, DIA 2 DE JULIOL

PRESENTACIONS DE LLIBRES DE LIJ:

Diverses presentacions de llibres infantils i juvenils al llarg de l’any. Confirmades:
-Josep-Francesc Delgado i Pere Martí:  22 d’abril a les 8 del vespre a l’Agrícol.
-Presentació darrer llibre de Núria Feijoó.
-Presentació de la nova col·lecció “” Rodolem rodolins” de Barcanova: 1a quinzena de novembre.
Presentació d’algun títol de la Galera, probablement del llibre Ni tan alt ni tan difícil d’Araceli Segarra (data per determinar, però seria pel juny).

MITJANS DE COMUNICACIÓ:

-ENTREVISTES, NOTÍCIES... a El 3 de Vuit. Hi ha concretades:
                  -Una entrevista conjunta a en Josep M. I a mi per a les pàgines centrals (10-3-14).
                  -Un article d’opinió cada mes a càrrec d’algun dels autors, editors... que han passat pel programa, els sopars...  Inici pel març.
-Programes especials tant a la ràdio com a la TV de Vilafranca.
-Notes de premsa adreçades a diversos mitjans d’àmbit nacional.
-Articles i entrevistes a diversos mitjans. Confirmats:
Faristol (abril 2014)
Serra d’Or
El Punt / Avui  (Lluís Llort)
Cornabou (Andreu Sotorra)
Coordinadors i responsables de les diverses activitats: Pere Martí i Bertran
                                                                                                                     Josep Maria Soler
Organismes i entitats col·laboradors /patrocinadors:
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
ILC (Institució de les Lletres Catalanes)
AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)
Ràdio Vilafranca
CRP (Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Penedès)
Bodegues Torres
CLIJCAT (Consell  Català del Llibre Infantil i Juvenil)    
Biblioteca Torras i Bages
L’Agrícol



[1] Potser serà l’alcalde, potser el director de Ràdio Vilafranca, potser la Laura Borràs (ILC).
[2] Potser serà l’alcalde, potser el director de Ràdio Vilafranca, potser la Laura Borràs (ILC).