diumenge, 20 d’octubre de 2013

Amparo Tomé, Francesco Tonucci-Frato (2013), Amb ulls de nena. Graó: Micro-macro referències, 18



Poc és molt. Els fragments d'escriptura i les imatges encaixen per fer reflexionar i somriure.

Entre d'altres coses, Amb ulls de nena és una mena de llibre del bon amor pel segle XXI decidit a trencar cadenes, encara que siguin virtuals perquè: "les cadenes com el Facebook s'actualitzen diàriament, i les cadenes del segle XXI són ultramodernes i van revestides d'una aparent i confusa llibertat."

Cal redefinir les regles de l'amor i gravar en el "disc dur" cada un dels set avisos d'alerta que apareixen a la pàgina 78.

Comparem-ne el darrer amb uns fragments d'Ovidi, per allò d'anar als clàssics.
El poeta recomana en l'Ars amandi que provoqui la gelosia de l'amant perquè "Qualsevol dosi de gelosia renova el foc que s'apaga." Però, més endavant,  adverteix a la dona dels perills que ella en sigui de gelosa, no del perills de la gelosia d'ell.

Amparo Tomé sintetitza amb suavitat i fermesa: "Si la teva parella mostra sempre gelosia injustificada, l'aguantes per tal de no perdre-la, penses que la gelosia és una prova d'amor, li passa perquè t'estima de veritat... Hummmm!


La veig fent aquest Hummmm! i deixant anar un somriure dels seus. Així és tot el llibre, com una agradable conversa de les de veritat, de les que aporten afecte i coneixement, de les que treuen el millor que hi ha en tu.

Amparo Tomé signant el dia de la presentació