A les aules
acabades de inaugurar de Bellaterra, Antoni Marí em va encomanar la passió pels
socialistes utòpics i els prerafaelites. Em continua entusiasmant.
El seu últim
llibre és vitalitzant, ple d'energia i de fervor pel saber i les seves
delícies. És tracta d'una crònica personal, quotidiana i erudita sobre aquests
moments màgics que la tasca intel·lectual regala: la gràcia laica, el que ell
anomena estat d'absència.
La part que més
m'ha interessat és la que parla de les correspondències, analogies y metàfores
com a mètode d'accedir a aquests estats. Veiem-ho:
"La responsabilitat
de l'artista i del científic no és pas la creació, sinó la descoberta de les relacions secretes que hi ha entre les
coses i les nostres facultats." Pàg. 120.
"Aquest
mecanisme d'associació, certament, és el fonament de les metàfores i de tot el
llenguatge simbòlic: la semblança, repeteixo, entre dues coses que no pareix
que tinguin res a veure entre si. Vaig recordar uns versos de La monja gitana de Federico García Lorca
que diuen:
¿Qué ríos
puestos de pie
vislumbra su fantasía?
Després
d'averiguar que aquests rius drets són com ja deia Eduardo Marquina les
palmeres, continúa:
"Aquest do de
l'associació és, senzillament, la gràcia del llenguatge metafòric que la
imaginació descobreix" P. 133.
"Denis
Diderot (...) va donar-li el nom d'"entusiasme" a la facultat de fer
associacions i de trobar semblances entre les coses més allunyades" P. 120.
Senzillament, això
és el que busco des d'aquestes pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada